"Siau qui sou; més no us tanqueu, ombrívols,/ dins una llar històrica/ sense horitzons. Volau sobre les terres/ enfora, amunt, com l'àguila!
El paper d'Esquerra
unitatnacional | 24 Novembre, 2007 12:36
En el darrer article parlàvem de la importància que UM i PSM formin part d'aquesta candidatura, però hi ha un altre partit que té un paper destacat per aconseguir formar aquesta unitat: Esquerra.
Esquerra és laltre partit que forma part del Bloc per Mallorca amb EU-EV i PSM, per aconseguir representació al Consell i mostrar a la ciutadania que hi són. Però a més Esquerra ha aconseguit regodors a més de mitja dotzena de municipis de Mallorca, sols, com a Bunyola, o en coalició, com a Manacor.
Esquerra és, ara, un partit més fort que abans i amb més pes dins el panorama polític de les Illes Balears. Que Esquerra sortís del Bloc per formar part d'aquest pacte deixaria sols als militants del PSM que defensen el Bloc. Que Esquerra digués hem d'unir forces amb partits com UM faria que hi ha hagués una forta pressió al PSM perquè abandonàs EU-EV i s'ajuntàs a la Unitat. Esquerra, amb aquesta decissió pressionaria el PSM igual que ho va fer EU abans del congrés del PSM que decidí integrar-se al Bloc.
Esquerra té un paper importantíssim, però no li correspon fer la primera passa, encara que en un comunicat ja ha dit que volen aquesta coalició unitària. Ara bé, la primera passa la donarà UM, que celebra el seu congrés a principis de desembre, i segons el que decideixin, la coalició unitària podrà anar endavant o es quedarà en una quimera més difícil, ja que com deiem en l'article anterior, sense UM ni PSM, o sense un dels dos, és gairebé impossible aconseguir un diputat.
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (10) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
Unitat Nacional neix amb la vocació d'aconseguir la unitat dels diferents partits de les Illes Balears cara a les properes eleccions generals del 9 de març. Les Illes Balears no han tingut mai veu a les corts espanyoles, on decideixen què hem de fer i com ho hem de fer. Aquest blog preten conscienciar els dirigents i militants dels partits polítics regionalistes, nacionalistes i independentistes, a més d'aquells partits locals independents, de la necessitat d'un gran pacte entre els partits que tenen com a marc d'actuació les Illes Balears. Perquè sentin la nostra veu. Contacta amb nosaltres a unitatnacional@gmail.com
Menú
Cerca
Calendari
| « | Desembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
El paper d'Esquerra els darrers anys -i ja en van uns quants- a Catalunya ha estat i és inenarrable.
Però el paper que té a Balears l'està construint. I pot tenir un gran paper si fa el que es descriu a l'article.
I perque unir forces amb UM, per poder votar l'estatut que van votar PP-PSOE-UM?
I perquè dir que el bloc era la millor opció i ara renegar-si?
semble com si ERC cercas cadires autonòmiques a qualsevol preu, i ara volguí canviar de maquillatge polític.
tan poc definida la linea teniu?
no entenc res
m'he deixat de fer votera sincerament.
FELIPE ARMENDÁRIZ. PALMA. El juez Jesús González Oliveros, que investiga el llamado caso Ayudas, una presunta trama de corrupción en torno a subvenciones otorgadas por el anterior Consell de Mallorca a entidades próximas a Unió Mallorquina (UM), interrogó ayer, en calidad de imputados, a Dolça Mulet, anterior responsable de Cultura en la institución, y a Joan Mas, ex director insular de Patrimonio, los dos primeros políticos encausados en el sumario. Mulet manifestó tras su declaración que "ya tenía ganas de dar explicaciones sobre este asunto" y añadió que "no hubo ninguna irregularidad y lo que sí se produjo es un gran trabajo para acercar la cultura a los ciudadanos de Mallorca".
Dolça Mulet inició su comparecencia ante el juez González y el fiscal Juan Carrau hacia las diez y cuarto de la mañana y salió del despacho del juez alrededor de las doce menos cuarto. La dirigente de UM y actual consellera del Consell fue asistida en su interrogatorio por Carmen de España, abogada de la mencionada institución insular. En las diligencias también estuvieron presentes los defensores Valadés, Oliver y Campaner.
Activitats Socioculturals
Los investigadores convocaron a Mulet para que explicara cómo y por qué se otorgaron 372.000 euros entre los ejercicios 2004 y 2005 a la Associació d´Activitats Socioculturals de Mallorca, una entidad dirigida por otras dos imputadas Magdalena Rigo y María Magdalena Burguera. Ambas prestaron declaración el pasado lunes.
La fiscalía anticorrupción y la Sindicatura de Comptes de Mallorca han detectado algunas irregularidades sobre la forma de concesión estas ayudas y el control por parte del Consell del cumplimiento de los objetivos previstos. También se investigan si los fondos públicos fueron desviados a otros menesteres y si se cumplió la normativa en materia de ayudas públicas.
El viaje de mi madre
Básicamente la entidad objeto de investigación realizó las siguientes actividades: viajes culturales; estancias familiares en hoteles de la isla; Mallorca Tradicional; Nou Art; Diada Joves per Mallorca; salidas culturales y colaboraciones culturales con otras entidades.
Mulet fue interrogada sobre las previsiones presupuestarias para subvencionar a la entidad; los proyectos que ésta presentó en sus peticiones de fondos; las actividades realizadas y el control por parte del Consell de Mallorca; su participación en los programas y algunos de los viajes sufragados en parte con fondos públicos.
"He explicado todo con detalle y también he contestado a preguntas sobre un viaje de mi madre a las islas Lipari y he dicho lo mismo que ya dije en una comisión informativa del Consell", señaló la dirigente de UM.
Fuentes próximas al caso manifestaron que fiscal y juez hicieron preguntas sobre los mecanismos para solicitar, conceder y supervisar las subvenciones públicas nomimales. Estas fuentes añadieron que "los investigadores parecen no saber muy bien cómo funcionan las ayudas públicas por lo que ven sombras en cosas perfectamente normales y lógicas". Dolça Mulet aseguró estar "muy tranquila" y se mostró confiada en que se despejen las dudas de la fiscalía anticorrupción.
La actual consellera y ex vicepresidenta segunda del Consell de Mallorca dijo que la entidad investigada "nos permitió llevar la cultura a muchísimas personas de Mallorca, a las que nosotros no podíamos llegar directamente". "Se hizo un gran trabajo", dijo Mulet.
Com es que ERC a Eivissa ha pactat amb ENE-EU-EV?
Per què no ha pactat en clau nacional amb UM, per exemple, a Palma, Calvià, Inca, Artà, Marratxí, Manacor, Felanitx, etc, etc?
O jo vaig errat o ERC ha pactat, quan ho ha fet, amb la resta de partits del BLOC o amb els Verds (que, curiosament, venien d'EU..ves per on)
És evident que hi ha molta poca visió del partits i uns interessos més que sospitosos en reclamar la unitat nacional. Tanmateix, passi el que passi, al congrés d'UM crec que cap facció tendrà prou força per a impossar un tipus de pacte electoral. No veig al sector d'en Nadal pactant amb ERC i PSM. I encara em costa creure com gent d'ERC defensa el pacte amb aquesta UM...és aberrant! Això no és unitat nacional això és fer la pinça al PSM (des d'UM, des de Entesa i des de ERC) per motius absolutament aliens a una pretesa unitat nacional.
ENTESA (ala escindida del PSM i que acabarà dins del PSOE o dins d'UM) fa el joc brut a UM. Esquerra també juga aquest joc.
l'Esquerra que es volia presentar com un partit jove, renovellit, etc, etc...ara vol anar de la mà de la dreta regionalista i complíce de la destrucció del territori (recordau els incidents a Costitx? recordau el Pla Territorial de Mallorca? recordau tots els incidents de corrupció? recordau els pactes "per centrar al PP"? recordau...recordau...i no ens voleu prendre per imbècils!
No puc dir que dins UM no hi hagi temes qüestionables, però bandejar-la del debat nacional per puresa ideològica o seguint les consignes d´El Mundo (i, darrerament, de Diario de Mallorca, que sembla que també li ha trobat el gustet) em sembla de purs. Per fer el diputat nacionalista feim falta tots. Si no hi som tots, tot serà una sagnia de vots cap als de sempre, PP i PSOE, a qui sembla que fan els jocs els que es dediquen a criticar a UM.
La guerra a UM
Havia de ser una successió pactada, pacífica i modèlica. La de Maria Antònia Munar al davant d'UM. Tanmateix s'ha convertit, com en tot altre partit en les mateixes circumstàncies, en una guerra oberta. A la qual els dos contendents principals, Miquel Nadal i Miquel Ferrer, usen tota l'artilleria que tenen a l'abast. Les possibilitats que UM hagi començat un camí semblant al del PSM són altes. Perquè Nadal i Ferrer, Ferrer i Nadal, no són dos simples competidors per a la presidència d'un mateix partit, sinó que no tenen res a veure un amb l'altre i, consegüentment, el partit que tenen en ment no és el mateix. En política, quan se comença una guerra així no s'acaba mai, excepte amb la victòria absoluta d'un sobre l'altre. Mai no existeix la coexistència pacífica. Se pot intentar -com féu el PSM el 2004- una sortida de compromís. Però mai no funciona, sobretot en un partit petit. En un de gros és diferent perquè -fins i tot estant a l'oposició- els marges d'actuació són molt més amples i existeixen zones intermèdies. En un de petit, no. O se guanya o se perd. No hi ha territori intermedi. I si s'opta per la referida sortida de compromís, abans o després, normalment molt més abans que després, acaba per esclatar la crisi amb molta més virulència. Que és justament el perill que a UM comencen a percebre com a probable, quan fa no res pareixia un impossible que pogués passar.
La guerra desfermada a UM té, a més, una característica que la diferencia de tota altra crisi semblant que hagi patit qualsevol altre partit. Que se produeix en una formació poc ideologitzada, sense rumb exacte perquè la seva essència no és navegar sinó estar quieta. En el poder. Així ha estat sempre. UM no assumeix el poder per desplegar un programa ideològic i polític. Sinó simplement per gestionar el poder el qual, llavors, inevitablement però de manera secundària se projecta sobre els ciutadans. Se veu en la gestió feta durant dotze anys al davant del Consell. Política social? No en té. Política territorial? Depèn de la circumstància. Política cultural i lingüística? Pur folklore i no volent mai cap responsabilitat (quan ha pogut, en el Govern: 1999 i ara) per dissenyar-la. Política sanitària? S'ignora. Política econòmica? Això ho fan els altres. Política immigratòria? Cap, a no ser que sobra... I així amb tot. Un tot recobert d'una propaganda identitària difusa, que s'adreça a un mallorquinisme primari i desideologitzat, sovint amb característiques que el farien -si tengués ideologia- passar per la dreta al PP -com per exemple en habitatges socials i immigració-. Aquest ens no ideològic té, emperò, un ample poder polític que se suporta sobre un organisme professionalitzat com cap altre: els seus quadres són, més que militants, professionals d'UM que, llavors, fan feina en un concret àmbit de gestió del poder, qualsevol val. L'objectiu i l'essència són tot u. Mantenir poder per alimentar els professionals i els professionals alimenten el partit amb l'objectiu de continuiar tenint el poder, com sigui i amb qui sigui, i així fins a l'eternitat.
Aquest ha estat el model, i és el que està en joc en la guerra d'UM. La continuïtat està clara: Miquel Nadal. La ruptura i, per tant, convertir l'ens en un partit normal, amb ideologia i, consegüentment, assumint que algun dia haurà de patir oposició, també està clara: Miquel Ferrer. Són compatibles? Se dirà que sí, perquè de fet han estat en el mateix partit. I hi estan. És ver. Tanmateix la guerra que han iniciat canvia l'escenari i fa impossible tant el retorn enrere com el manteniment de -diguem-ne- l'statu quo. Perquè són models no diferents sinó excloents. I una vegada que han emergit i han xocat, és qüestió de temps que se tradueixi en una crisi forta en la qual un guanyarà i l'altre perdrà. Fins i toto serà així encara que de manera interina la guerra aconsellàs imposar una pau de circumstàncies.
Miquel Payeras. Periodista
Tots els partits nacionalistes tenen diferències, per això tenen sigles diferents, però si volem que un dels vuit diputats de Balears representi Balears, hi haurà d'haver un gran pacte nacionalista, amb UM i PSM. Sense un dels dos, això no anirà bé. Els PSM és imprescindible, per tant no se li fol fer la pinça, perquè fent-li la pinça ens la feim a nosaltres mateixos.
Nacionalista, al psm no li queden tants votants com perquè això et llevi la son. Encara es voten els mateixos candidats i part de les seves famílies. Si es volen repensar la política que han seguit els darrers anys i prioritzar el tema nacionalista, beníssim, però, si no volen, estan en el seu dret.
Pel que fa al paper d'UM, és molt interessant l'aportació recent de Guillem Frontera, que reproduïm del Diari de Balears, de dimecres 21 de novembre del 2007:
Unió Mallorquina, més que un club?
Si haguéssim de fer cas d'un estereotip que ha arrelat obstinadament en una part del nostre territori polític, Unió Mallorquina seria un club d'interessos: així és com defineix alguna gent la formació liderada per Maria Antònia Munar. No tenir una ideologia més o menys clara ni unes actituds que en siguin deutores, presenta aquests petits problemes: la teva imatge és molt vulnerable a les definicions que arriben de fora. Aquesta definició és d'un reduccionisme intolerable, falsari per tant. Ningú que conegui, ni que sigui per damunt-damunt, la complexitat de l'espectre ideològic d'UM, no se'n donarà per satisfet. L'espai sociològic d'UM és mal d'encerclar, i si preteníem orientar-nos per mitjà de la militància més polititzada, per ventura els problemes augmentarien, tota vegada que qualsevol mallorquí coneix militants d'UM que limiten amb el PP i d'altres que freguen el PSM i fins i tot ERC. N'hi ha uns altres, finalment, que limiten amb la immensitat de Déu, però això passa quan es fa ostentació de centrisme. Sigui com sigui, té mèrit mantenir cohesionat tot el material d'al·luvió de què és formada UM. És clar que també té un preu, que s'ha pagat a sa Pobla, per exemple, i que ha estat a punt de pagar-se amb l'autoexclusió de militants molt significats -els crítics. No podem dir, però, que UM hagi sabut delimitar un territori polític de centre nacionalista a l'estil de Convergència o d'Unió, sobretot perquè una tasca tan delicada no es pot fer sense una aportació remarcable del món de les idees, al qual bona part de la cúpula de la formació sembla refractària. Dràsticament refractària. Qui gosaria situar ideològicament UM sense servir-se d'una placenta d'ambigüitat regalimant per cada paraula? L'abandó de Maria Antònia Munar al front de la formació i la consegüent carrera de cap a la presidència seria, almenys vist des de fora, una oportunitat magnífica per elaborar un projecte de partit -en consonància amb un projecte de país- que oferís un full de ruta raonable, creïble i engrescador: no ja per a la militància, sinó per a una societat que necessita tenir opcions clares i no pegar de l'eufòria al desengany, de l'esperança a la perplexitat. Ara per ara, la poca incidència de les distintes propostes en la identitat del partit resulta una mica decebedora. Direu que aquestes qüestions s'han de resoldre a les bodegues d'UM. Per ventura sí, però un partit que s'ha pogut beneficiar de tant de poder i de tants de càrrecs des de fa tants d'anys, ben bé ens podria deixar participar, com a oients, en un debat ideològic que imaginam inevitable. A no ser que no hi hagi debat, i, en aquest cas, estaríem amb les mateixes, immersos en una indefinició que ha permès definicions tan injustes com la que citàvem al principi.
Guillem Frontera. Escriptor.
En aquests moments el PSM es el partit més ....d´aquesta Unitat Nacional tan esperada per tots. Esquerra i Entesa han donat una primera passa. Partits petits però que han demostrat que tenen una idea clara de País.
Ara només falta que els partits nacionalistes que ens representen ( UM,PSM i tots aquells de les altres de les iiles) siguin coherents i lluitin per aconseguir es primer diputat nacionalista a les illes Balears. Necessitam 40.000-50.000 vots i no es gens fàcil. 1+1+1+1 = recursos+veu pròpia per ses nostres illes
Ara es el moment!!!