"Siau qui sou; més no us tanqueu, ombrívols,/ dins una llar històrica/ sense horitzons. Volau sobre les terres/ enfora, amunt, com l'àguila!
Carta als reis d'Orient
unitatnacional | 05 Gener, 2008 09:34
Ho demanarem als reis d'Orient, perquè els d'Occident hi són per una altra cosa. Benvolgudes majestats Melcion, Gaspar i Baltasar aquesta és la carta que els hi enviam des d'Unitat Nacional:
Demanam que el PSM decideixi dilluns que vé en la seva executiva concórrer amb UM, Esquerra i Entesa a les eleccions espanyoles.
Demanam que en aquestes eleccions les Illes Balears tenguin una veu pròpia, que no depengui de Gènova o Ferraz.
Demanam que arreu dels Països Catalans hi hagui més orgull de formar part d'un mateix país i desaparegui l'autoodi, el gonellisme i el blaverisme.
Que ens deixin gestionar a nosaltres el nostre territori, amb els avantatges i inconvenients que té.
Que ens deixin parlar a casa nostra en la nostra llengua i desapareguin les típiques expressions "Habla castellano!"
Que ens deixin ser lliures.
Que els reis d'Orient siguin generosos amb aquesta nostra pobra, bruta, trista i dissortada pàtria.
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (16) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
Unitat Nacional neix amb la vocació d'aconseguir la unitat dels diferents partits de les Illes Balears cara a les properes eleccions generals del 9 de març. Les Illes Balears no han tingut mai veu a les corts espanyoles, on decideixen què hem de fer i com ho hem de fer. Aquest blog preten conscienciar els dirigents i militants dels partits polítics regionalistes, nacionalistes i independentistes, a més d'aquells partits locals independents, de la necessitat d'un gran pacte entre els partits que tenen com a marc d'actuació les Illes Balears. Perquè sentin la nostra veu. Contacta amb nosaltres a unitatnacional@gmail.com
Menú
Cerca
Calendari
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
I que EU ens retorni el PSM
Deman als Reis d'Orient il·lumin a UM, q diu estimar-se tant la nostra terra, i el dilluns a la Comissió de Govern de Muro no doni llicència d'activitats al Golf de Son Bosc.
Q significa la frase "Que ens deixin gestionar a nosaltres el nostre territori, amb els avantatges i inconvenients que té.". No sabeu q l'urbanisme fa dècades q està transferit als Governs Autonòmics primer, i Consells Insulars després?. Només sabeu fer demagògia, de política gens. Fa molts d'anys q els mallorquins gestionam el nostre territori per nosaltres mateixos, amb els resultats a la vista. Si, sobiràniament, decidim destruir Mallorca, com per exemple han fet lliurament a València, ja vos va bé? Si l'Ajuntament de Muro, amb majoria d'UM, decideix vendre Son Bosc als interessos dels hotelers mallorquins, q fareu, donareu la culpa al PSM i a EU/EV? O ja vos va bé, pq ho ha decidit "els mallorquins"? On éreu quan PP I UM es repartien Son Espases, Can Domenge o Ses Fontanelles? No record q a les manifestacions contra Ses Fontanelles hi hagués ningú d'UM, ERC o Entesa, estaven massa ocupats conspirant junts per carregar-se el BLOC
A veure si ho aclarim, aquí l’únic que s’ha carregat qualcú ha estat EU al PSM i per moltes voltes que li vulguin donar desgraciadament és així. Recordo que el PSM va patir una seria escissió arran de la decisió presa en el seu darrer congrés en el sentit de formar aliança amb EU. També vull recordar que la pressió externa per part d’EU i el seu entorn abans d’aquell congrés va ser brutal i , crec jo, decisòria. A partir d’aquí la davallada en barrina ha estat costant i notòria. Ja ho varen ser els resultats del Bloc, sobretot a Palma on es va fer el ridícul. També ho foren els resultats municipals. Ara, la història es repeteix, el PSM torna dubtar si triar als d’EU o als seus companys nacionalistes; torna dubtar si han de prevaler els valors nacionals o els esquerrans; torna dubtar en si ha de regalar els vots a EU i que als illencs no ens serviran de res o si hem de treure un diputat i fer sentir les illes a Madrid; torna a dubtar que els interessos a defensar a Madrid son els mateixos per tots els nacionalistes ( regionalistes, sobiranistes i independentistes) o només si ha d’anar de comparsa amb EU. Son massa dubtes per un partit que presumeix de tenir trenta anys. I de que putes li han servit aquests trenta anys? Doncs ja ho veis, de res, a l’hora de prendre una decisió cabdal per al futur del nostre país, es passen el dia mirant-se la guixa i lamentant-se de que tots els altres el volen acabar d’enfonsar. Ningú es vol carregar el BLOC. Aquest pot continuar la seva feina en el Govern i en el Consell. Les generals son una altra història que poca cosa te a veure amb unes autonòmiques i locals, per tant el BLOC no te per a que desfer-se . I si arribat la data de les properes autonòmiques i locals es decideix continuar amb el projecte, doncs endavant, tal vegada el PSM i el Bloc en surten reforçats si es pren la decisió més vàlida per als interessos de les Illes que és la de concórrer tots els nacionalistes PSM, UM, ERC, ExM i tots els partits independents afins i coaligats) en una única candidatura que ens durà directes cap a Madrid.
http://www.diaridebalears.es/opinio.shtml?-1+6+195465
Elogi del PSM
Fa més de trenta anys que em vaig afiliar al PSM-Entesa Nacionalista. I ara, quan sembla que alguns tenen la necessitat de publicitar que se'n surten, a mi m'han entrat unes ganes irreprimibles de fer les dues afirmacions següents: la primera, afiliar-m'hi va ser una decisió de la qual mai no me n'he hagut de penedir; i la segona, tenc previst donar continuïtat a la meva militància perquè seguesc considerant que el PSM és l'instrument més útil de tots els disponibles per fer possible el meu projecte de país. El PSM ha estat històricament, i ho continua essent en l'actualitat, sobretot una idea. Una idea que es pot desglossar en múltiples elements: una organització mallorquina, no subordinada a cap altre àmbit de decisió superior; una voluntat permanent d'estar al servei del benestar de les persones concretes i dels col·lectius més dinàmics de la societat civil; una concepció de les Balears com a realitat nacional clarament diferenciada de la castellanoespanyola; una denúncia constant i ben documentada de l'espoli fiscal que l'Estat practica sobre les nostres institucions i els nostres ciutadans; la consideració de la catalanitat com el fet identitari primordial de la nostra condició de mallorquins; la creença que uns Països Catalans articulats confederalment representen la millor oportunitat possible de normalitat i de plenitud per a la nostra llengua i cultura; un projecte polític que concep les Balears com a subjecte de sobirania i, per tant, amb el dret a autodeterminar-se; una defensa aferrissada del territori perquè la sostenibilitat mediambiental és necessària per garantir la qualitat de vida de la nostra gent i per no fer malbé la natura -que també té els seus drets- com a recurs turístic; la priorització política de l'assoliment de la normalitat social de la llengua i la cultura catalanes; unes polítiques destinades a satisfer els drets de les persones més desvalgudes; un sistema educatiu integrador i creador de cohesió social, d'acord amb els principis basats en la interculturalitat i en la perspectiva de garantir la sostenibilitat sociocultural futura del nostre país... Totes aquestes conviccions i valors, i altres, és clar, s'inclouen en la idea que se sintetitza en les sigles PSM.
La concreció organitzativa d'aquesta idea en el PSM com a força política ha tengut un nivell d'èxit que, segons quina sigui l'òptica que s'adopti, podrà semblar remarcable o escàs. Pot haver-hi algun innocent desinformat que pensi que el PSM ha fracassat perquè mai no ha aconseguit el suport de la majoria social. Fins i tot es dóna el cas que de tant en tant surten a la palestra alguns oracles que anuncien que tenen la fórmula que permetria que el nacionalisme guanyàs les eleccions. Desconèixer la història i el món real acostuma a produir empatxos de voluntarisme o d'il·luminisme temerari. I el PSM també n'ha anat engendrant, de gent d'aquesta llana. Una gent, aquesta, amb un grau d'autoestima i d'autoconfiança tan excessius que inevitablement havien de derivar cap a un personalisme i una vanitat d'efectes del tot antipatriòtics en la mesura que era previsible que amb els cops de tacó del seu pas tan sols deixarien terra cremada. La millor prova que ser nacionalistes a Mallorca és una tasca políticament molt difícil i de resultats sempre molt inferiors als esforços invertits és el cas d'UM. Un partit que se situa dins l'espai de centredreta, el sociològicament majoritari, que ha tengut quasi el monopoli de la principal institució mallorquina de govern durant dotze anys, que no ha escatimat recórrer a la captació d'adhesions clientelars, que ha comptat amb l'amistat de plataformes mediàtiques poderoses, idò bé, malgrat tots aquests fets, té uns percentatges electorals més o menys semblants als del PSM. Segons el meu parer, la història del nacionalisme polític mallorquí és, encara que pugui no semblar-ho, una història d'èxit. Almenys d'un èxit relatiu. Primer, perquè ha tengut la capacitat de mantenir-se viu al llarg d'una trentena d'anys, a diferència del que havia passat abans de la guerra civil, en què les organitzacions nacionalistes havien estat sempre un episodi efímer i anecdòtic. I segon, perquè situar el mallorquinisme polític a les institucions i als governs és un gran mèrit d'aquells que ho han fet possible en una terra, la nostra, en què el sucursalisme polític castellanoespanyol sempre n'havia tengut el monopoli. Que el nacionalisme polític hagi aconseguit, en els millors moments, al voltant d'un 20% de suport electoral (a les autonòmiques del 1995 i del 1999, la suma dels vots del PSM i d'UM) no és una dada gens menyspreable. Més aviat hauria de ser considerat suficient perquè poguéssim sentir-nos satisfets de la nostra tasca. No conformistes però, és clar. Convendria que els nacionalistes sabéssim valorar la importància del que hem aconseguit, perquè és possible que si pensam que és lloable el que hem estat capaços de fer tendrem una major probabilitat de plantejar amb encert i èxit uns altres reptes més ambiciosos i d'anar-los convertint en reals. Ens cal una autoconfiança sensata i no l'apatia dels derrotats sense esperança.
El PSM, com a instrument que ha estat al servei de la realització de la idea projecte abans exposada, ha tengut encerts i errors, uns cicles de resultats més positius i uns altres de més negatius. Sobretot varen ser-li molt difícils les legislatures en què el PSOE va tenir majoria absoluta al Parlament de l'Estat. Aleshores va poder semblar que el nacionalisme d'esquerres mallorquí seria inevitablement engolit per aquell partit triomfant que funcionava com una màquina capoladora. Ja sabem que la derrota (o la lluita sense èxit) cansa. I que tothom està temptat d'instal·lar-se en organitzacions de vida més confortable. Ara també són uns temps ben complicats. Primer, perquè el nacionalisme d'esquerres ha acumulat, per raons diverses, nombroses insatisfaccions (la principal, el no rendiment en suport electoral de la bona obra de govern del període 1999-2003), i segon, perquè té la sensació que la dinàmica de creixement demogràfic que experimenten les Balears és una allau desnacionalitzadora tan poderosa que difícilment podrà ser gestionada en el sentit que convendria als elements identitaris del país. Tot plegat, fa que sigui un moment de desconcert i d'incertesa. I el PSM dels darrers anys n'ha estat una víctima perquè aquestes situacions acostumen a propiciar decisions poc reflexives, viscerals, amb una priorització de les raons personals per damunt de les que són d'interès general. És molt lloable el patriotisme dels que s'aguanten quan la seva opinió no coincideix amb la de la majoria del col·lectiu del qual formen part. Imaginem quin país es podria fer si cada vegada que alguna de les entitats que constitutivament treballen per construir nacionalment les Balears -OCB, STEI, Joves de Mallorca per la Llengua, Moviment d'Escoles Mallorquines, Grup Blanquerna, etc.- prengués per majoria una determinada decisió i un grup dels seus associats, incapaços d'assumir la derrota, optassin per la disgregació del col·lectiu mitjançant la creació de noves organitzacions. La desunió sempre és un regal que es fa als adversaris. En canvi, esperar i treballar amb esperit constructiu perquè més endavant puguem tornar a tenir la nostra oportunitat, és una característica intel·ligent d'aquells que saben que als pocs instruments de què disposam per anar fent país no els podem fer malbé.
Som i seguiré essent del PSM perquè segons el meu parer ha estat i és l'instrument més apte per a dur terme la idea projecte de país que abans he sintetitzat. Al llarg dels trenta anys transcorreguts, han estat nombrosos els companys que un dia decidiren abandonar-ne la militància. Uns s'instal·laren en la comoditat del sofà dels guanyadors, i passaren a administrar, i poca cosa més, el dia a dia del sistema políticocultural castellanoespanyol; uns altres, es deixaren anar pel tobogan de diferents opcions, i a cada una d'elles li acabaren trobant bony o bua. Els qui ens hi hem quedat o els que ara mateix hi som no ignoram totes les mancances i imperfeccions del nostre partit. Ara bé, tampoc no ens dóna la gana oblidar que el PSM ha estat i és una organització que ha contribuït més que cap altra a la nacionalització de Mallorca: la reivindicació política del 31 de desembre, la presentació de mocions a les institucions a favor de l'exercici de la lliure determinació, les polítiques governamentals de normalització lingüística més potents i més incisives, l'aposta per uns mitjans de comunicació i per un ensenyament en català, la popularització de la nostra condició de víctimes de l'espoli fiscal de l'Estat, la defensa política i jurídica del territori, l'establiment de vincles estables de cooperació amb Catalunya, etc. Per tot això, per a mi la militància en el PSM és un motiu d'orgull. I tenc previst poder presumir-ne molts anys més. Sempre de camí cap a la realització del somni de ser membre d'un país sobirà, de llengua i cultura catalanes normalitzades, cohesionat i solidari, singular amb la seva identitat pròpia dins la diversitat del món.
Damià Pons, militant del PSM
Un partit que és incapaç d'adaptar-se als temps actuals, un partit que viu del seu passat no pot ser la referència nacional de la Mallorca del segle XXI i, com podem veure en l'article de Damià Pons, això és el que continua fent el PSM: viure del passat i menysprear el futur. Les cunetes estan plenes de cadàvers polítics que ha anat deixant el PSM al llarg d'aquests trenta anys tan bravejats. Però és clar, ells sempre tenen la raó i els que sen van tenen la culpa de les seves desgràcies i de la seva deriva estratègica. Que hi farem, ja hi estam acostumats, però no estaria de més que qualque vegada el partit fes un acte de contrició i humilment confesses els seus errors i perquè no, les seves intrigues i les seves traïcions. Així, molts entendrien que no tenim per que aguantar l’excessiva supèrbia d’alguns “beatos i ayatolas” que encara pul•lulen per dins el búnquer pesemero i que l’impregnen d’aquest tuf ranci i de floridura tan poc integrador i tan mal de suportar. Jo ja se que això és somiar truites. Així i tot, encara son els meus companys nacionalistes i els meus excompanys de partit.
Gestionar el nostre territori no vol dir tenir competències en ordenació del territori, sinó gestionar justícia, areoports, ports, polícia no autonòmica, sinó nacional (del nostre país vull dir)...
En poques paraules, ser independents.
I carregar-se el territori no és justificable encara que ho facin nacionalistes. Les polítiques dels partits nacionalistes no sempre són encertades, ara bé, jo vull ser independent i punt.
Mallorca seria molt pitjor sense un personatge i una entitat: Francesc de Borja Moll i el PSM. Ara bé, jo estic d'acord amb tot el que diu Damià Pons, per qui tenc una admiració profunda i total, però no em poden demanar que continuï militant en un partit que ha canviat les seves decissions perquè les primàries no han sortit com volien. Tenen tot el dret del món a presentar l'esmena del Bloc i la guanyaren democràticament, però estic d'acord amb Damià Pons que s'ha d'"esperar i treballar amb esperit constructiu perquè més endavant puguem tornar a tenir la nostra oportunitat, és una característica intel·ligent d'aquells que saben que als pocs instruments de què disposam per anar fent país no els podem fer malbé." Això no ho feren una sèrie de persones, per tant presentant una esmena per intentar treure fora, almenys de la direcció del partit, tots els que pensàvem que el nacionalisme s'havia d'obrir a la ciutadania i no a l'inrevés. Que et facin això crema i el senyor Barceló sabia a què s'exposava, a una gran crisi interna que podia acabar amb escissió. Una escissió que no va intentar evitar.
Expsm, saps tant bé com jo que en Barceló va intentar en tot moment que l'escissió no es produís. Fins i tot va acordar amb en Sansó que guanyés qui guanyès integraria l'altre part. En Sansó va aceptar, pensant que guanyaria, però a la hora de veritat va perdre i ell amb els seus amics, crespí, gracias, serra, segura, tortell, ... decidiren abandonar el Congrés quedant-se al carrer i al dia després no presentant-se al debat de la ponència política, que ells mateixos havien redactar i que van haber de defensar els altres.
Això no és cert. Samsó i Barceló acordaren integrar l'altra part en l'executiva, però després de perdre l'esmena, Jaume Samsó va decidir no formar part de l'executiva i que lideràs el projecte del Bloc la gent que hi creia.
Després, quan les agrupacions començaren a passar-se al grup mixt ia desfer-se de les sigles PSM el secretari general del partit ni tan sols els telefona per parlar amb ells i intentar mantenir la unitat del partit, és més deien "ara quedam els bons". El PSM va començar a perdre agrupacions, batles, militants i no va intentar convèncer ningú, ni a Samsó, ni a Garcias, ni Serra, ni Segura, ni Tortell ,ni Crespí ni a ningú.
I ho sé perquè jo vaig ser dels primers a donar-me de baixa davant la submissió del partit que ha fet més per Mallorca. Amb llàgrimes als ulls vaig demanar la baixa per correu electrònic i encara és l'hora que algú de l'executivi em digui que és un projecte de tots i que tots som importants en el PSM per tirar el projecte endavant, ni encara ningú m'ha explicat perquè a finals de gener escolliem candidat i a principis d'abril creien que havíem de fer Bloc, quan ho havíem desestimat el desembre passat.
Tot plegat és una llàstima, perquè qui hi ha perdut ha estat Mallorca, i de retruc tot el país.
Perdona Ignaci, m'havia oblidat del teu nom a la llista. Com que t'has pasat al PSOE! no t'he vulgut ficar dins el mateix sac de l'entesa. Per cert, anar-se'n del PSM dient que pactavem amb espanyols per després anarte'n al PSOE no és molt coherent, no?
No puc estar més d'acord amb el comentari num.3...Això de dir "Només forces que no depenguin de Madrid" me pareix totalment aburd, jo canviaria la frase per la de "Forces que lluiten, treballen i han treballat pels interessos del poble de les Illes Balears, per la nostra llengua, la protecció del nostre territori i per polítiques socials compromeses". No estima menys Mallorca un militant d'EUIB que un altre d'UM, aixè es el que realment importa!!!
I'm agree with you.
I'm agree with you.
Thats true...