Unitat Nacional

El dia de reis va ser un dia que destacaren dos articles de premsa de Damià Pons, al Balears, i de Gabriel Barceló, al Mallorca. Per la seva importància cal que ens facem esment.

L'article del campaneter Damià Pons era una defensa de la tasca que ha fet el PSM durant aquests trenta anys pel nacionalisme i el país a Mallorca, a més de ser una crítica, molt educada, als que decidiren donar-se de baixa en diferents moments de la història d'aquest partit.

Damià Pons té tota la raó quan diu que el PSM ha servit moltissim per defensar la nostra identitat nacional, i que molt menys ha fracassat, i se li ha de donar tota la raó. Sense el PSM Mallorca seria molt diferent cap a pitjor i el seu projecte de construir uns Països Catalans confederats és molt vigent i, per què no, viable. Ara bé, no e spot criticar els nacionalistes que decidiren marxar del PSM perquè aquest no era el seu projecte. Alguns han quedat a casa seva orfes de projecte, i això ajuda l'enemic, és cert, però d'altres han continuat la lluita i el seu projecte a Esquerra o Entesa. És cert que la divisió és una victòria de l'enemic, però s'ha de tenir ben clar qui ha fet la divisió, qui es vol fusionar amb IU, com va dir el secretari general dels JEN, Antoni Noguera, en una entrevista al Balears el mateix dia, o qui vol continuar militant en un partit nítidament nacionalista. Aquí crec que s'equivoca Damià Pons, dividir és alegrar l'enemic, però culpar els altres dels nostres mals (nostres del país) també és ajudar l'enemic. Hi ha d'haver esforças de totes parts perquè tota l'esquerra nacionalista sigui una o, almenys, pugui actuar conjuntament.

Pel que fa a l'article de Gabriel Barceló, cau en l'error, des del nostre punt de vista, de sentir-se portador de la veritat absoluta. Per començar, no es pot demanar per pactar que un dels partits de la coalició no vulgui votar Rajoy per president, això ho ha de decidir la coalició després de les eleccions. Barceló té raó en recriminar a UM que no pot sentir-se portaveu exclusiu del nacionalisme, però el PSM tampoc ho és, com tampoc ho és Esquerra o Entesa. Els quatre són partits nacionalistes i els quatre tenen diferències, però aquest tres que els uneix. El PSM vol una coalició sense exclusions, però IU exclou UM, i UM, Entesa i Esquerra exclouen IU, per tant, el PSM ha d'escollir. I no hi ha més, perquè és una exclusió mútua, i volem una veu independent de Madrid, i IU té seu a Madrid. El que nosaltres veiem és manca de voluntat dels dirigents del PSM, perquè les males relacions amb UM es poden arreglar, però només s'arregleran si tots dos volen, no només si vol un.

Esperam que en l'executiva d'avui, el PSM decideixi pactar amb el país i així poguem parlar i ser escoltats a Madrid a través de Pere Sampol. Aquest és el nostre desig per aquest any 2008.